Reflexió

Doncs la veritat, crec que abans de dos anys, la Solidaritat, com no podrà suportar estar al grup mixt, acabarà entrant a CiU i així reforçat el govern, sino temps al temps, espero errà en el que penso, però vist el que s’està declarant per par de Solidaritat, es el que crec que passarà, per que no tindran un altre remei per a fer-se notar.

 I ara no es hora de lamentar-se, ni de la prepotència dels que han superat als altres, ara es hora de canviar les estratègies de tots tres, incloent Esquerra,  i sumar, no restar, Esquerra com a independentista ha de reflexionar, forçar el relleu de la cúpula i fer front comú en les altres forces independentistes, Solidaritat ha de baixar del núvol on esta, per que no oblidem, que “només son 4” i sense grup propi,  i es tindran que repartís amb ciutadans, els temps i les comissions, així, no es pot treballar, en el cas de Reagrupament, es i serà una associació i el millor seria fer que, desapareix-hi la marca política i seguir com associació, aglutinant l’independentisme i treballant colze a colze amb als altres dos.

Tampoc crec, en resposta al que alguns afirmant , que havent anant junts SI i Rcat haguessin tret millor resultat, tant uns com els altres, estic segur que molts votants de les dues formacions, no els haguéssim votat , així que sumar els vots i dir que haguéssim tret més diputats, no es real, es manipular la realitat, ha estat una guerra fratricida de tots els grups independentistes, entre ells, quant els enemics son i  seran el autonomistes, i cap de les tres  independentistes han  intentat treure vots a aquestes formacions, vers el contrari, s’ha intentat eliminar a les altres opcions independentistes.

També hem de analitzar els resultats, en vots, si el 10J van sortit al carrer un milió i mig de persones, on estan aquest vots?, a CiU?, perquè els partit independentistes només han obtingut entre els tres 360 mil vots, o sigui, encara menys dels  414mil que va obtindré Esquerra al 2006, així que mentre els independentistes anem separats no farem mai res, i si anant junts no aconseguint superar al menys els 25 diputats, es que el nostre país, no vol ser tal, sino que vol seguir sen una comunitat autònoma.

Per acabar, només demanar als bons patriotes i a tot en general que reflexionem sobre el que en s’ha passat i construïm tots junts el camí a la independència.

SALUT i INDEPENDENCIA